El passat divendres 20 de Maig varem jugar les jornades de Villena. Desprès de les de Sueca son unes a les que mai faltem. Aquestes jornades son molt especials perquè poden vindre alguns usuaris del centre a animar-mos.
A les 10:30 aproximadament eixia des d'Ontinyent l'autocar cap a Villena. Dins anàvem tots amb molta il·lusió. Volíem guanyar però sobretot passar-ho be.
Una vega al poliesportiu de Villena ens van dir que ens tocava jugar contra Benidorm. Ens varem posar els equipatges, varem calfar i finalment començarem el partit. Tinc que dir que aquesta vegada a l'equip varen faltar alguns jugadors, la coincidència va voler que justament tots els que faltaren jugaren de davanters, aixi aquesta posició quedava totalment mermada.
El partit anava be, al menys no anava del tot mal, des de les grades es feia sentir la xirimita i els crits d'ànim de la nostra gent. Jugàvem quatre jugadors defensius i un davanter, nosaltres jugàvem amb decisió a l'atac però amb cert desordre, mentre que l'equip contrari jugava mol ordenadament i a la contra.
Resultat, tot i jugar en la meva opinió mol be, la falta d'encert i l'ordre de l'altre equip va fer que el marcador senyalara un resultat que no resumia per a res el que havia segut el partit, 5-0. El partit acabava com sempre amb una forta encaixada de mans.
Finalment ens entregaren un trofeu de vidre mol bonic i tots junts ens posarem a dinar, amb total harmonia.
Un any més varem aconseguir el que ens proposàvem que no era altra cosa que passar-ho de categoria i suar un rato.
R.B.
A les 10:30 aproximadament eixia des d'Ontinyent l'autocar cap a Villena. Dins anàvem tots amb molta il·lusió. Volíem guanyar però sobretot passar-ho be.
Una vega al poliesportiu de Villena ens van dir que ens tocava jugar contra Benidorm. Ens varem posar els equipatges, varem calfar i finalment començarem el partit. Tinc que dir que aquesta vegada a l'equip varen faltar alguns jugadors, la coincidència va voler que justament tots els que faltaren jugaren de davanters, aixi aquesta posició quedava totalment mermada.
El partit anava be, al menys no anava del tot mal, des de les grades es feia sentir la xirimita i els crits d'ànim de la nostra gent. Jugàvem quatre jugadors defensius i un davanter, nosaltres jugàvem amb decisió a l'atac però amb cert desordre, mentre que l'equip contrari jugava mol ordenadament i a la contra.
Resultat, tot i jugar en la meva opinió mol be, la falta d'encert i l'ordre de l'altre equip va fer que el marcador senyalara un resultat que no resumia per a res el que havia segut el partit, 5-0. El partit acabava com sempre amb una forta encaixada de mans.
Finalment ens entregaren un trofeu de vidre mol bonic i tots junts ens posarem a dinar, amb total harmonia.
Un any més varem aconseguir el que ens proposàvem que no era altra cosa que passar-ho de categoria i suar un rato.
R.B.
No hay comentarios:
Publicar un comentario