Sentiments que ens envolten

Aquest dilluns m'envolten sentiments de tristesa i abatiment, no és la primera vegada que toquen  la meva porta i diuen "estem aquí, encara que no ens vullgues a la teua vida". No necessiten que jo els obriga la porta, per a ells sempre queda oberta.

Potser que la tardor porte amb ella aquests sentiments de decaiment, al temps que cauen les fulles de l'arbre.

Perquè?, pregunte jo. 

Perquè volem, encara que no ens has convidat, contesten ells.

Em deixen freda amb la seva resposta i com sempre inmovilitzada.

No saps què fer en eixe moment; si tanque els ulls, ahí estan.

Si em gite al llit, per tal d'ignorar-los, ahí estan.

Em persegueixen per tot arreu on vaig, ahí estan...

Ara el que em pregunte és, serà llarga la vostra visita?