Érase una vez …

Érase una vez una tarde soleada, paseaba un niño de ocho años por la calle y encontró una tienda de chocolate. Tenía un poco de dinero, entró en la tienda y se compró una pastilla de “chocolate”.

No obstante, al destaparlo se encontró un premio en la envoltura, y de repente se fue corriendo hacia la tienda de chocolate para recibir el premio.

Cuando se supo el premio que era de mil euros saltó tan alto que tocó el techo.

S. M.

RAP DE SILVIA

A MI ME AGRADA VINDRÉ AL C.R.I.S.

PER QUÉ HE FET AMIGUES I AMICS,

AL C.R.I.S. EL MEU TEMPS PUC OCUPAR.

A LA EDAD DE SANTIAGO JO VULL ARRIBAR

SOLS PEL FET DE QUE M’AGRADA CANTAR.

ALGUNS PROFESSIONALS VORÉ JUBILAR,

DONCS TRENTA-VUIT ANYS AL C.R.I.S.

M’HE DE QUEDAR.

OJALÀ ALS UTUARIS, PER VINDRE, ENS

POGUEREN PAGAR, DONCS SI NINGÚN

USUARI VINGUERA NO ES PODRIA TREBALLAR

I PER DESGRÀCIA EL C.R.I.S. HAURIA DE

TANCAR, YEAH.!!

ANDÉN D'UNA CARRETERA

ANDÉN D’UNA CARRETERA

Era una nit freda d’hivern, el vent fred; humit buja violentamente, els arbres es mouen provocant un soroll espantós. En la vora de la carretera una figura flaca, potes largues i pelada avança amb gran esforç arrastrant una cadena lligada al coll. Al seu cap, darrere els xicotets i lluents ulls, transcurre una historia, la historia de la seua curta vida. Recorda nítidament la cara dels seus antics propietaris, els recorda sense cap maldat perqué al seu cor d’això no hi ha. Recorda el día que va arribar a casa, la il.lusió de la Maria al veure’l, era un cadellet bonic, la Maria besava la boca de Josep. Ara tot havia camviat una nova vida havia arritat.

R.B.