ANDÉN D’UNA CARRETERA
Era una nit freda d’hivern, el vent fred; humit
buja violentamente, els arbres es mouen provocant un soroll espantós. En la
vora de la carretera una figura flaca, potes largues i pelada avança amb gran
esforç arrastrant una cadena lligada al coll. Al seu cap, darrere els xicotets
i lluents ulls, transcurre una historia, la historia de la seua curta vida.
Recorda nítidament la cara dels seus antics propietaris, els recorda sense cap
maldat perqué al seu cor d’això no hi ha. Recorda el día que va arribar a casa,
la il.lusió de la Maria al veure’l, era un cadellet bonic, la Maria besava la
boca de Josep. Ara tot havia camviat una nova vida havia arritat.
R.B.
No hay comentarios:
Publicar un comentario