Fer servir a l'altre/a per aconseguir un servei o quelcom de
material, per mitjà del xantatge emocional, provocant en ell/a el sentiment de
culpa, per a obtenir eixos interessos, crea insensibilitat afectiva. Lo
important ja no són les persones, sino el que traguem d'elles. No ens preocupem
del seu estat més que per si aquest és favorable als nostres desitjos. La
dinàmica és la següent: primer cegar mentalment, persuadir, per a que no puguin
pensar molt, després orientar físicament vers el teu interès egoista, per a finalment
convertir l'altre/a en la teva titella i que et facilite el que vols. Els
recursos són els següents: pena, enfado, cabreig, ràbia, ira i, odi.
Consentir en excés destrueix al consentidor, al consentit i, a la seva relació. Et quedes amb els fetitxes i converteixes les persones i les relacions també en fetitxes, acabant per desinteressar-te ràpidament. No ens porta enlloc aquest model. La finalitat és no ja agradar-te, sino agradar. On queda la llibertat?
Consentir en excés destrueix al consentidor, al consentit i, a la seva relació. Et quedes amb els fetitxes i converteixes les persones i les relacions també en fetitxes, acabant per desinteressar-te ràpidament. No ens porta enlloc aquest model. La finalitat és no ja agradar-te, sino agradar. On queda la llibertat?
JAT
molt bonic!
ResponderEliminarÀnim!